Sempre tinc, tindré , paraules boniques per parlar dels meus fills.
Son tres, Sylvia, Ariadna i Gerard.
Son tres, Sylvia, Ariadna i Gerard.
A la Sylvia vaig tenir-la a classe quan feia el batxillerat al Centre d’estudis del carrer Borrell. Ho varem parlar a casa i a ella li va semblar be, i estava disposada a córrer el risc de senti parlar malament del seu pare. Per a mi va ser un curs deliciós...tenir a classe a la meva filla 3 hores a la setmana era un fet nou , curiós i molt interessant. A més a més ella era bona estudiant i els seus companys també , lo que va facilitar les coses i el curs va acabar be.
L’Ariadna no va voler. Gracies a l’entusiasme que generava la Sra. Roestes , professora seva de literatura espanyola , ella acabaria fent Llicenciatura en romàniques i menció de clàssiques, i va necessitar a la facultat estudiar l’art que no havia volgut fer amb el seu pare. Coses.
En Gerard, no va poder escapar d’una assignatura que jo feia al últim curs sobre Geografia humana, i varem tornar a viure amb nota l’experiència de veure’ns a classe. A més a més jo ja començava a fer servir TIC i amb ell a classe ( desprès ha estat el millor informàtic del món) jo anava tranquil i ell sempre m’ajudava encara que fos a posar el DVD
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada