30 anys fent classe d'Història de l'Art

Vaig entrar a Garbí per donar classe d’Història de l’Art del curs 6è de batxillerat.
Aleshores tenia 6 hores classe que feia cada matí a les 9 , tots els dies de la setmana ,inclòs el dissabte.

Ja he explicat que al mateix temps tenia una feina de Gerent d’empresa ( temes de diners constants, compres ,vendes, crèdits, financaments, sous,màquines i productes) i el donar classe de temes com el romànic , o l’impressionisme , sempre varen semblar-me la balança , l’equilibri mental, el no perdre els orígens, i mantenir-me interessat,vinculat al món cultural.

Per aquest interès he vist moltes vegades la Mesquita de Cordova ( a Cordova hi he anat a treballar casi cada any i sempre a l’estiu- ja no hi havia classes- i cada vegada he anat a veure la mesquita), he estat a S.Miguel de Celanova , de les esglésies més petites de món – de visita a Galícia-, o Quintanilla de las Viñas i S. Baudelio de Berlanga al bell mig de Castella.

He desviat la ruta moltes vegades per veure coses estudiades a la facultat o explicades a classe i que nomes coneixia per llibres o fotografies.

Quans diners he gastat en llibres, quantes visites – sempre de pagament, mai amb descomptes ni bonificacions- quant kilòmetres (un viatge a la Borgonya vaig aconseguir convèncer l’Anna Maria per anar a veure Notre Dame du Haute ,de Le Corbusier, a Belfort a 500 kms d’anada i a 500 de tornada...paga la pena).
Molts cursos fent aquesta assignatura varem acabar identificant els alumnes al Sr. Borràs amb l’historia de l’Art, jo diria que fins i tot els professors de l’escola encara m’han vist com a tal els últims anys.

Alguns alumnes , trobats a El Corte Inglés s’estranyen de que ara no faci Historia de l’Art.
Realment l’assignatura tenia, te, coses molt difícils per a nois que no han fet sobre aquest tema gran cosa al llarg dels cursos anteriors: Conceptes,estils, i sobre tot 5000 noms, alguns nous per a ells ( tothom sap dir Leonardo o Florencia, però ja son més complicats noms com Speyer, Vicenza, i no diguem Kandisnky, Marc o Nolde ). Però també hi afegeix estudis sobre meravelles humanes , la bellesa en edifics, la espectacularitat de les escultures gregues o neoclàssiques o el Petó de Rodin.

Les evolucions, les històries que l’home explica en les seves pintures des de els egipcis fins als renaixentistes ,dels barrocs als vanguardistes son també una font interessant per els alumnes de coneixement del món que ens ha precedit i una explicació comprensible del perquè ara som com som.
Jo disfrutava a les classes i crec, juraria, que ells també...i aprenien coses.
Ara amb axó dels mails, vaig rebre’n un d’una alumna que m’ha donat la culpa de seguir estudiant Art com a carrera universitària. N’estic orgullós.