El meu cor m’ha jugat algunes males pasades.
Feia 30 anys que dirigia una empresa on havia posat part de la meva vida professional , on vaig aprendre molt i de tot, on vaig conèixer a molta gent del nostre país , d’Espanya i d’Europa, i que va permetrem viatjar i veure moltes de les obres d’Art que desprès explicava a les classe de la meva escola.Però un dia vaig descobrir problemes en funcionament del cor( 4 BY pass varen tocar-me la moral) i amb els socis varem decidir tancar l’empresa.
Aleshores vaig dedicar-me més enterament ( d’horari) a l’ensenyament i , coincidències de la vida , als pocs mesos la Direcció general de la Fundació Escoles Garbí va proposar-me la Direcció de l’Escola Garbí.
Inicialment vaig negar-me per qüestions de salut , però la garantia de que no havia de preocupar-me per qüestions econòmiques i “només ( que ingenu) per qüestions pedagògiques" , va fer-me creure que podria fer-ho i vaig acceptar desprès de 15 dies de dubtes i discussions familiars.
Magnífic període de la meva vida. La gestió sempre m’agrada’t i manar més encara. Manar poc per cert, ja que entre els caps – Sr- Mèlich, Sra. Mont, Sra. Baños, Sra. Massegú, i la Sra. Sara Fernández – la feina estava ben distribuïda.Les reunions amb pares, l’organització general , els claustres amb els professors , les trobades amb el consell d’alumnes, els concerts , els contes,les Fires,els premis de Sant Jordi, les estones setmanals amb la Sra. Ragolta que m’explicava molt sobre el seu temps d’alumna amb Pere Vergés i donava consells sobre la primària – ja que el primer any era Director nomes de la secundària i el següent curs havia de substituir-la en la direcció total de l’escola.. que agradable anar al seu despatx , al bell mig de l’escola davant la sala/menjador/àgora/teatre- ....quina marxa ¡¡¡
Massa...i el cor va tornar a fallar ( ara van posar-me una molla a l’arteria i vaig començar a prendre pastilles mati i nit). Mentrestant havíem fet canvi de Direcció general i el Sr. Oriol Vidal ,que també tenia molta empenta, va girar les condicions inicials i els temes econòmics varen portar a massa tensió per la meva salut...Tinc clar que lo meu era l’ensenyament no els números empresarials. Axó si, va ser una etapa de molta relació entre l’equip directiu de ambdues escoles, reunions i temes molt complexos i el començament de molts projectes interessants, un revifada per l’escola que tenia magnífic futur i tasques noves per a fer.
I vaig deixar el càrrec conscient que l’escola i la nova etapa demanava una direcció amb més força vital ( no hi havia prou en tenir moltes ganes de fer-ho, s’havia de poder fer-ho)... i vaig tornar a la feina de mestre.
La Direcció d'antics companys va generar-me discussions amb ells ( manar sense problemes amb els manats, es difícil i a més a més els moments económics eren difícils)...peró voldria creure que tothom va entendre que vaig posar el millor meu al servei de la comunitat i sempre vaig buscar la modernització-continuïtat de l'Escola i dels companys, que varen demostrar , com ara fan , que la feina era ben feta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada