El Sr. Pere Vergés.

El curs que vaig entrar a Garbí, vaig conèixer al sr. Pere Vergés. Jo feia amb la promoció Pioners classe d’història de l’Art, i vaig demanar permís a Direcció per fer una excursió amb alumnes a l’Empordà, i veure diferents monuments romànics i gòtics ( S. Pere de Rodes, Sta. Maria de Vilabertran , la catedral/ a mitges de Castelló d’Empúries i Perelada). El sr. Pere Vergés es va assabentar de la meva idea i va fer-me anar al seu despatx i m’explica , joiós de la meva proposta, la seva original aportació a l’ensenyament de les sortides de “colònies” i a mes a mes va dirigir-me a un amic seu el sr. Costa que aleshores regentava part del Castell de Perelada i gràcies a la seva gestió varem veure la biblioteca que no era fàcil de visitar.
Varen ser un record per a mi les seves xerrades amb alumnes del CONSELL , el dinar amb ells, i quan vaig tenir el goig de dirigir l’escola ho vaig tenir molt present i vaig repetir algunes d’aquelles idees.
Aquell estiu de 1970, vaig estar convidat a un sopar a Badalona a la Institució Pere Vergés ( 30 anys mes tard aniria a donar-hi classe d’Economia ) que el Sr. Vergés havia organitzat amb amics seus en honor del Sr. Sebastià Guasch , crític d’art ( especialista en Dalí) i vaig estar citat en la meva condició de professor d’Art de l’Escola Garbí. El sopar es va fer a la sala/menjador que el sr. Vergés tenia al costat del seu despatx ( aquella sala es ara una sala d’audiovisuals que jo vaig tenir l’encàrrec de muntar l’any 2003, i on hi he donat moltes classes als meus alumnes).
La xerrada entre aquells “senyors grans i importants” ( jo tenia nomes 24 anys...) va tenir-me la boca tancada i les orelles atentes a tot el que es deia i vaig comprovar que en els dinars / sopars de “negocis” es menja poc, ja que el que s’explicava era molt interessant.
Lamentablement el Sr. Pere Vergés va morir el setembre d’aquell any 1970.