Els noms de les promocions a l'Escola Garbí

Sovint , durant el curs , m’aturo al nostre menjador.
Es una plaça , àgora a l’estil grec – mediterrània – on hi fem de tot. Es un espai que fa de menjador , esta ben centrat en l’edifici i això el converteix en punt de trobada constant.

Es també el lloc de reunions amb pares tan per fer explicacions de com anirà o ha anat el curs , com per ensenyar als pares el que els nens han preparat , un concert, un conte , un secret , ...una representació.
També hi fem conferències , xerrades, setmanes culturals , teatre en anglès ( cada curs ve una senyora anglesa , magnifica actriu, que ella sola ens explica llegendes i emplena l’escenari ).
Es el lloc on es pot desenvolupar sense problemes ( només s’han de retirar les taules i cadires) la Fira dels grans un cop a l’any i que permet la trobada de pares, avis, alumnes i antics alumnes amb els professors.

A una de les parets del menjador hi posem cada curs una rajola que te el nom de la promoció que deixa l’escola .
M’agrada mirar aquesta paret, es com una pagina en el temps , es part de la meva vida i de la meva historia.
Les he vist totes des de 1970 , la promoció PIONERS ( nom indicador d’inici, un bon presagi)...fins la meva ùltima , KIRK.
Si ho mireu algunes tenen noms relacionats amb l’historia de l’Art , amb l'Història i amb la Geografia...i de moltes me’n sento responsable.
Els nois – alumnes , cada curs busquen un nom i sovint els consells , els suggeriments dels grans , els seus professors son escoltats.
De vegades per coincidir amb centenaris , de vegades per inspiracions ( penso en NATALIS , el soldat romà - barceloní, com hi te a veure la Sra. Neus Jordi, la professora de Llatí i Grec), de vegades els fem canviar , (la promoció SIRACUSA es volia dir Corleone)

Els meus noms favorits estan a la paret: MIES (l’arquitecte alemany) ANDY WARHOL (el pintor americà)VAN GOGH ( el pintor belga) DA VINCI ( el renaixentista) ...ATICA, TOSCANA, SIRACUSA, ATLANTIDA.... i alguna responsabilitat vaig tenir-hi...Que be , oi?

El menjador de l'escola... de la Sra Paca

Espectacular.
Entrar a l’escola per la porta principal ( de fet l’entrada era per un altre lloc ,però les obres de l’autopista la varen fer canviar), i trobar_te a les 12 els nens petits menjant a la sala central –àgora, menjador, sala d’exàmens,sala d’actes, teatre , espai fira- era tot un espectacle d’ordre , de funcionalitat, d’efectiva educació - ensenyança .

Les taules parades per els caps de taula , l’espai , assenyalat especialment, reservat al professor – tutor o al professor convidat de la classe..... i el silenci.

La Sra. Paca i les seves ajudants repartien amb rapidesa i amb l’ajut dels caps de taula la sopa , la carn, la fruita.

Als anys 2000 es va posar en marxa una estratègia empresarial que consisteix en convidar als pares a menjar amb els nens , i moltes vegades al travessar per el menjador veig , satisfet, que encara queden embadalits davant l’espectacle.

I es que ho fem be.

Economia a l'Escola Garbí

Fa ja uns quants anys , quan estàvem al Centre d’Estudis , al carrer Borrell , el sr. Sánchez va proposar-me fer una assignatura sobre economia general.

De fet desprès de preparar un esborrall sobre diferents temes es va presentar als alumnes un programa que tenia només pretensions de “introducció” i en el que es va incloure uns temes “lleugers “ com els pressupostos de l’Estat , com l’organització general d’una empresa , inicis de comptabilitat , com funciona el xec i la targeta de crèdit i teories sobre l’economia liberal -capitalista.

Anys mes tard , al voltants del 1999-2000 la conselleria d’ensenyament va introduir dues assignatures al batxillerat precisament sobre l’esquema que nosaltres havíem fet: una d’Economia general ( micro i macro) i una sobre Economia de l’empresa.

Jo vaig acceptar substituir la classe d’història de l’Art per les Economies.... me sembla que he aconseguit amb alguns alumnes que fins i tot els agradi el tema i fan carreres d’economia (ADE , ESADE, ...) i varen arribar a fer balanços i VAN, l’examen de la selectivitat i treure bones notes ( un curs promig de 8,45 per sobre la mitja de Catalunya que era del 6,70).

El diari ARA , aquest curs 2010-2011 va venir a fer fotografies i una entrevista sobre el tema a l’escola.

Repassant el Directori d’antics alumnes, venen noms a la memòria....(IV part 1997-2004)

Promoció Lohengrin 1997, Júlia Armenter, Mireia Giró , Bianca Maccioni, Miquel Mayor , Marc Paternain, Nolasc Riba,

Promoció Stromboli 1998 , Neus Beascochea, Alexandre Cots, Magalí Gregori, Natàlia Led, Marta Mañé ,

Promoció Fellini 1999, Helena Bergés, Laura Ruiz,

Promoció Ítaca 2000 ,Roger Calaf , Marta Fiol , Marta Jaumandreu, Sabela Jorge , Oriol Olivé ,

Promoció millenium@cartago.com 2001, Rita Almela, Victória Alsina , Iago Andreu, Omar Enfedaque, Albert Ferrer, Maria Foret, Elena Led, Mariona Llongueras, Guillem Porres, Mariona Romero , Eduard Ros , Maria Sans , Joan Xiol,

Promoció Siracusa 2002, Gemma Andreu, Gloria Casas, Nùria Castelló, Aida Cierco, Carlos Clarà, Helena i Irene Clop, Albert Grau, Pau Mercadó, Jessica Mesas, Georgina Olivé, Ana Prellezo, Eduard Volpini

Promoció Atlantida 32, 2003, Erica Caravaca, Sonia Castelló , Carla Clarà, Isabel Martínez, Maria Tarragó , Marc Torns

Iago Andreu, Albert Ferrer , Eduard Ros...tres alumnes com a exemple

Varen ser alumnes a l’escola des de petits i tenien , i per el que se d’ells ara , TENEN, assumits , els principis escolars i els han traduït en valors personals.
Jo els vaig tenir un parell d’anys i a A.Ferrer i E. Ros últim curs fent classe d’economia, just quan es començava a fer a l’escola a l’any 1999/2000 ( El seu treball “presentació” dels resultats econòmics de la promoció va ser tot un exemple i una satisfacció per a mi: ho havien entesa aixó de la comptabilitat)

Eren de la promoció millenium@cartago.com nom que te a veure amb el seu viatge a Tunísia.
Tots tres feien amb mi “Historia d’Espanya i Catalunya dels segles XIX i XX”, i en acabar el curs eren els únics que volien fer-la a la selectivitat. Per això vaig proposar i varen acceptar fer unes “jornades sobre el tema” i amb permís dels seus pares i de l’escola ,varem anar a un cap de setmana a Castelló d’Empúries dedicant les estones que deixaven lliure la seva constant xerrameca de tots els temes possibles, a tots els temes del curs: la transició, la dictadura, la guerra civil, la república, el carlisme , el liberalisme. Per a mí la experiència de parlar sobre temes d’història i política, amb 3 nois de 18 anys fora de l’escola i al meu poble, passejant com un pedagog de l’antiga Grècia, va ser molt satisfactòria.

Encara fa poc ,18 de maig de 2011, en Iago Sotelo, periodista i llicenciat en Dret , explicava en un article a El Periòdic d’Andorra les seves discussions amb l’Albert Ferrer sobre si es podia ser liberal i d’esquerres.

http://iagoandreu.blogspot.com/2011/05/es-possible-una-esquerra-liberal.html .
No es magnífic?