Va ser per a mi una experiencia ùnica.
La Direcció va demanar-me que fes les classes d'economia a Badalona - Institució Pere Vergés i a Esplugues - Escola GARBÍ.
Els meus companys sempre que m'ho comentaven aludien al greu problema / cansament d'anar d'una banda a l'altra de Barcelona.----jo els deia uns fan la "calle" jo faig les "rondes".
I ben a gust.
De fet vaig disfrutar de fer el mateix a dos tipus d'alumnes i d'entorn similars , pero diferents.
A. Els professors: tenen, per edat o per convicció, una manera diferent de portar les classes i de orientar als alumnes. Potser , inclosa la seva exigencia disciplinaria...tot es diferent. I ho fem igual, creiem.
B. l'entorn. No son comparables , els arbres de Badalona , la masia com edifici central , la distribucio a Badalona es mes casa, i els afegitons mes caotics...magnifica la seva sala /menjador dels cantirs....es com estar al camp...dintre de la ciutat,.En canvi a Esplugues- Garbí , l'edific destila creativitat escolar....el sr.Pere Vergés , la sra Ragolta i els arquitectes , varen disenyar una estructura magnifica, una creativitat al servei de les idees del sr.Pere Vergés i de l'ensenyament. Fantastic.Perfecte.
C.Els alumnes. Vaig trobar a Badalona alumnes deliciosament interessats en l'economia i que varen acceptar la meva manera d'ensenyar ( no tots , recordo mes d'un alumna que va demanar rapidament el canvi d'assignatura...no em soportava).... Nùria, Marina,Sara, Crisol, Patricia, Albert, Toi, quins bons nois, quins bons records....un , en Castelltort que no era alumne meu d'economia , volia fer una pel·licula i en el seu argument li feia falta un professor. Va demanar-me la participacio tot dient: es que necessito un professor classic ( quin millor elogi ? podeu veure la peli a http://www.youtube.com/watch?v=xxKTVGDsHqY )
Vaig tenir sempre la magnifica col·laboracio dels companys i del "mando" , que organitzaven l'horari amb prou temps per anar d'una banda a l'altra.. Gracies Sr. Galvez, Gracies Sra Tripiana.
Pero les necessitats a Garbí varen acabar amb l'experiencia a dues bandes i els ultims anys de la meva etapa escolar la feina ha estat nomes a GARBÍ.
La Direcció va demanar-me que fes les classes d'economia a Badalona - Institució Pere Vergés i a Esplugues - Escola GARBÍ.
Els meus companys sempre que m'ho comentaven aludien al greu problema / cansament d'anar d'una banda a l'altra de Barcelona.----jo els deia uns fan la "calle" jo faig les "rondes".
I ben a gust.
De fet vaig disfrutar de fer el mateix a dos tipus d'alumnes i d'entorn similars , pero diferents.
A. Els professors: tenen, per edat o per convicció, una manera diferent de portar les classes i de orientar als alumnes. Potser , inclosa la seva exigencia disciplinaria...tot es diferent. I ho fem igual, creiem.
B. l'entorn. No son comparables , els arbres de Badalona , la masia com edifici central , la distribucio a Badalona es mes casa, i els afegitons mes caotics...magnifica la seva sala /menjador dels cantirs....es com estar al camp...dintre de la ciutat,.En canvi a Esplugues- Garbí , l'edific destila creativitat escolar....el sr.Pere Vergés , la sra Ragolta i els arquitectes , varen disenyar una estructura magnifica, una creativitat al servei de les idees del sr.Pere Vergés i de l'ensenyament. Fantastic.Perfecte.
C.Els alumnes. Vaig trobar a Badalona alumnes deliciosament interessats en l'economia i que varen acceptar la meva manera d'ensenyar ( no tots , recordo mes d'un alumna que va demanar rapidament el canvi d'assignatura...no em soportava).... Nùria, Marina,Sara, Crisol, Patricia, Albert, Toi, quins bons nois, quins bons records....un , en Castelltort que no era alumne meu d'economia , volia fer una pel·licula i en el seu argument li feia falta un professor. Va demanar-me la participacio tot dient: es que necessito un professor classic ( quin millor elogi ? podeu veure la peli a http://www.youtube.com/watch?v=xxKTVGDsHqY )
Vaig tenir sempre la magnifica col·laboracio dels companys i del "mando" , que organitzaven l'horari amb prou temps per anar d'una banda a l'altra.. Gracies Sr. Galvez, Gracies Sra Tripiana.
Pero les necessitats a Garbí varen acabar amb l'experiencia a dues bandes i els ultims anys de la meva etapa escolar la feina ha estat nomes a GARBÍ.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada