Repassant el Directori d’antics alumnes, venen noms a la memòria....als que encara hi poso una cara i un record..( I part de 1970 a 1979)

els demès sabran perdonar .... es que sou 6.000

Promoció Pioners 1970 , Lluís Ferrer, Carme Rumeu , Teresa Serra, Merçe Jimenez, Teresa Giralt,

Promoció Llevant , 1971 , Albert Altès, Jordi Bastard ,Goretti Serrano (+), Monica Rumeu

Promoció Àtica 1972 , Jordi Bergés, Enric Gabarró, Lluís Serrano, Jordi Tarrats

Promoció Boira 1973 , Joaquim Borràs , Joan Mas , Joan Oliveras, Montserrat Punter (+), F. Xavier Torns

Promoció Neruda 1974 , Lourdes Giralt , Merçe González F , Josep Lluís Mont , Ana Mora, Rosa Ricol

Promoció Vibracions 1975, Angels Aymar , Gloria Bohigas , Jordi Fornós , Merçe Guilera, Francesc Monleón , Victória i Carles Nogués, Juan Rumeu,

Promoció Andrómeda 1976 , Antoni Arbonés, Noemí Aviá , Ana Barrachina , Jaume Bigas , Joan Bonhora, Elena Elía, Oriol Forner, Marta de la Hija , Jose Mª Mañé, Ramon Monforte, Anna Mont , Sylvia Soler, Santiago Tarín , Alicia de Torra de Larrocha,

Promoció Agimos 1979 , Isabel Arlà, Odile Arqué, MªVictoria Cerdans, Sergi Gomes, Gloria Jover, MªAngels Peidró, Ingeborg Porcar

Pioners,la primera promoció

Vaig començar a l’escola el curs de 1969 , al setembre.


Ja donaven classe allà dos companys meus de carrera a l’ Universitat de Barcelona(1962-1968), el Sr. Cano i el sr. Ciruelo, i crec que va ser gràcies a ells que vaig venir a Garbí. Ells varen continuar a la carrera pública i son catedràtics d’universitat ( van deixar Garbí anys més tard i amb el sr. Cano 50 anys més tard encara sortim junts de tant en tant).


El mateix any jo havia començat a treballar com a Director general a UNIMAC , S.A. i els havia posat com a condició que volia seguir donant les classes a Garbí, i a Garbí , com només necessitaven de mi unes hores també vaig gaudir de la seva comprensió i varem acceptar que fes classe un parell d’hores al dia i prou. De vegades al llarg dels anys m’han ofert quedar-me tot el dia , però fins el 2000 això no es va produir.


La primera classe , va ser amb la promoció Pioners. Con si fos ara, els veig al voltant d’una taula ( només eren 11) i recordo que no teníem llibre i anàvem creant els apunts a mida que sortien els temes . A més a més feien un àlbum amb retalls de diari aprofitant les moltes fotografies que sovint surten sobre temes d’art.


D’aquells alumnes en guardo un bon record ( dels Ferrer , he tingut la sort de tenir també a classe els seus fills, a part que amb el temps ells s’han encarregat de les meves assegurances de la llar i dels plans de pensions...voltes que dona la vida), dels Romeu, Serra, Jimenez...a gust feia les classes , a gust aprenien...o així m’ho semblava.

Els noms de les promocions a l'Escola Garbí

Sovint , durant el curs , m’aturo al nostre menjador.
Es una plaça , àgora a l’estil grec – mediterrània – on hi fem de tot. Es un espai que fa de menjador , esta ben centrat en l’edifici i això el converteix en punt de trobada constant.

Es també el lloc de reunions amb pares tan per fer explicacions de com anirà o ha anat el curs , com per ensenyar als pares el que els nens han preparat , un concert, un conte , un secret , ...una representació.
També hi fem conferències , xerrades, setmanes culturals , teatre en anglès ( cada curs ve una senyora anglesa , magnifica actriu, que ella sola ens explica llegendes i emplena l’escenari ).
Es el lloc on es pot desenvolupar sense problemes ( només s’han de retirar les taules i cadires) la Fira dels grans un cop a l’any i que permet la trobada de pares, avis, alumnes i antics alumnes amb els professors.

A una de les parets del menjador hi posem cada curs una rajola que te el nom de la promoció que deixa l’escola .
M’agrada mirar aquesta paret, es com una pagina en el temps , es part de la meva vida i de la meva historia.
Les he vist totes des de 1970 , la promoció PIONERS ( nom indicador d’inici, un bon presagi)...fins la meva ùltima , KIRK.
Si ho mireu algunes tenen noms relacionats amb l’historia de l’Art , amb l'Història i amb la Geografia...i de moltes me’n sento responsable.
Els nois – alumnes , cada curs busquen un nom i sovint els consells , els suggeriments dels grans , els seus professors son escoltats.
De vegades per coincidir amb centenaris , de vegades per inspiracions ( penso en NATALIS , el soldat romà - barceloní, com hi te a veure la Sra. Neus Jordi, la professora de Llatí i Grec), de vegades els fem canviar , (la promoció SIRACUSA es volia dir Corleone)

Els meus noms favorits estan a la paret: MIES (l’arquitecte alemany) ANDY WARHOL (el pintor americà)VAN GOGH ( el pintor belga) DA VINCI ( el renaixentista) ...ATICA, TOSCANA, SIRACUSA, ATLANTIDA.... i alguna responsabilitat vaig tenir-hi...Que be , oi?

El menjador de l'escola... de la Sra Paca

Espectacular.
Entrar a l’escola per la porta principal ( de fet l’entrada era per un altre lloc ,però les obres de l’autopista la varen fer canviar), i trobar_te a les 12 els nens petits menjant a la sala central –àgora, menjador, sala d’exàmens,sala d’actes, teatre , espai fira- era tot un espectacle d’ordre , de funcionalitat, d’efectiva educació - ensenyança .

Les taules parades per els caps de taula , l’espai , assenyalat especialment, reservat al professor – tutor o al professor convidat de la classe..... i el silenci.

La Sra. Paca i les seves ajudants repartien amb rapidesa i amb l’ajut dels caps de taula la sopa , la carn, la fruita.

Als anys 2000 es va posar en marxa una estratègia empresarial que consisteix en convidar als pares a menjar amb els nens , i moltes vegades al travessar per el menjador veig , satisfet, que encara queden embadalits davant l’espectacle.

I es que ho fem be.

Economia a l'Escola Garbí

Fa ja uns quants anys , quan estàvem al Centre d’Estudis , al carrer Borrell , el sr. Sánchez va proposar-me fer una assignatura sobre economia general.

De fet desprès de preparar un esborrall sobre diferents temes es va presentar als alumnes un programa que tenia només pretensions de “introducció” i en el que es va incloure uns temes “lleugers “ com els pressupostos de l’Estat , com l’organització general d’una empresa , inicis de comptabilitat , com funciona el xec i la targeta de crèdit i teories sobre l’economia liberal -capitalista.

Anys mes tard , al voltants del 1999-2000 la conselleria d’ensenyament va introduir dues assignatures al batxillerat precisament sobre l’esquema que nosaltres havíem fet: una d’Economia general ( micro i macro) i una sobre Economia de l’empresa.

Jo vaig acceptar substituir la classe d’història de l’Art per les Economies.... me sembla que he aconseguit amb alguns alumnes que fins i tot els agradi el tema i fan carreres d’economia (ADE , ESADE, ...) i varen arribar a fer balanços i VAN, l’examen de la selectivitat i treure bones notes ( un curs promig de 8,45 per sobre la mitja de Catalunya que era del 6,70).

El diari ARA , aquest curs 2010-2011 va venir a fer fotografies i una entrevista sobre el tema a l’escola.

Repassant el Directori d’antics alumnes, venen noms a la memòria....(IV part 1997-2004)

Promoció Lohengrin 1997, Júlia Armenter, Mireia Giró , Bianca Maccioni, Miquel Mayor , Marc Paternain, Nolasc Riba,

Promoció Stromboli 1998 , Neus Beascochea, Alexandre Cots, Magalí Gregori, Natàlia Led, Marta Mañé ,

Promoció Fellini 1999, Helena Bergés, Laura Ruiz,

Promoció Ítaca 2000 ,Roger Calaf , Marta Fiol , Marta Jaumandreu, Sabela Jorge , Oriol Olivé ,

Promoció millenium@cartago.com 2001, Rita Almela, Victória Alsina , Iago Andreu, Omar Enfedaque, Albert Ferrer, Maria Foret, Elena Led, Mariona Llongueras, Guillem Porres, Mariona Romero , Eduard Ros , Maria Sans , Joan Xiol,

Promoció Siracusa 2002, Gemma Andreu, Gloria Casas, Nùria Castelló, Aida Cierco, Carlos Clarà, Helena i Irene Clop, Albert Grau, Pau Mercadó, Jessica Mesas, Georgina Olivé, Ana Prellezo, Eduard Volpini

Promoció Atlantida 32, 2003, Erica Caravaca, Sonia Castelló , Carla Clarà, Isabel Martínez, Maria Tarragó , Marc Torns

Iago Andreu, Albert Ferrer , Eduard Ros...tres alumnes com a exemple

Varen ser alumnes a l’escola des de petits i tenien , i per el que se d’ells ara , TENEN, assumits , els principis escolars i els han traduït en valors personals.
Jo els vaig tenir un parell d’anys i a A.Ferrer i E. Ros últim curs fent classe d’economia, just quan es començava a fer a l’escola a l’any 1999/2000 ( El seu treball “presentació” dels resultats econòmics de la promoció va ser tot un exemple i una satisfacció per a mi: ho havien entesa aixó de la comptabilitat)

Eren de la promoció millenium@cartago.com nom que te a veure amb el seu viatge a Tunísia.
Tots tres feien amb mi “Historia d’Espanya i Catalunya dels segles XIX i XX”, i en acabar el curs eren els únics que volien fer-la a la selectivitat. Per això vaig proposar i varen acceptar fer unes “jornades sobre el tema” i amb permís dels seus pares i de l’escola ,varem anar a un cap de setmana a Castelló d’Empúries dedicant les estones que deixaven lliure la seva constant xerrameca de tots els temes possibles, a tots els temes del curs: la transició, la dictadura, la guerra civil, la república, el carlisme , el liberalisme. Per a mí la experiència de parlar sobre temes d’història i política, amb 3 nois de 18 anys fora de l’escola i al meu poble, passejant com un pedagog de l’antiga Grècia, va ser molt satisfactòria.

Encara fa poc ,18 de maig de 2011, en Iago Sotelo, periodista i llicenciat en Dret , explicava en un article a El Periòdic d’Andorra les seves discussions amb l’Albert Ferrer sobre si es podia ser liberal i d’esquerres.

http://iagoandreu.blogspot.com/2011/05/es-possible-una-esquerra-liberal.html .
No es magnífic?

Repassant el Directori d’antics alumnes, venen noms a la memòria....(III part de 1989 a 1996)

Promoció Coubertin 1989 , Mario Bedini , Pau Benach , David Borràs,

Promociò Van Gogh 1990, Marta Bartumeus, Anna Buscató,Hector Cano,Bernat Guarné, Eulàlia Mèlich, Pablo Sarrias,

Promoció Imagine 1991 , Carles Barrés, Santos Berrocal, Sylvia Borràs, Anna Donés, Marta Guarné, Cristina i Sara Rodriguez, Bruno Serena, Agata Solernou, Sandra Soriano, Eugènia Vidal ,

Promoció Natalis 1992, Eva Borràs , Emma Cabané, Marco Cano, Marta Cors, Marc Giró, Cristian Guerra, Maria Mélich, Marc Pascual, Ramon Ramió

Promoció Kafka 1993, Oscar Bondía, Jordi Calmet, David Capell, J.Mª Comerma, Elisenda Guarné , David Roy ,

Promoció Selene 1994, Roc Armenter, Ariadna Borràs, Helena Campderrós, Anna Corbella, Susana Díaz, Jordi Gilberga, Sergi Izquierdo, Roser Mélich , Lía Moreno, Anna Vidal

Promoció Gàlata 1995, Artur Carulla, Pol Donés, Eugènia Jover , Montserrat Molins, Monica Ruiz de Arechavaleta, Belèn Trias de Bes,

Promoció Da Vinci 1996, Marta Bienvenido, Gerard Borràs, Ana Castelló, Silvia Díaz, Cosme Gay, Jose M. Larrañeta, Georgina Llongueras, Xavier López, Marc Monguió, Berta Montsalvatge,Patricia Quintana, Ivan Serena, Ernest Tauré,

Moltes visites a museus

Al mateix temps que m’agrada’t fer sortides a diferents poblacions catalanes amb els alumnes , també , naturalment , els he portat a veure els museus de Barcelona.
He anat al MNAC , a dalt de Montjuïc per ensenyar les obres del romànic català , i al museu Arqueològic , he anat a La Pedrera i a la Sgda. Família, a veure les excavacions romanes de la ciutat , els he portat al museu d’Història de la ciutat per veure el saló del Tinell o la capella de Sta. Agueda , però sobre tot , moltes vegades , molts cursos , els he portat al museu d’Història de Catalunya .
Hi anàvem amb els alumnes de últim curs , els grans , per fer dues visites : el segle XIX ( els moviments industrials , el vapor , les colònies tèxtils ,la bomba del Liceu, el modernisme, el catalanisme) i el segle XX( el balco de la II república, la guerra civil , els refugis dels bombardejos, el model d’escola Franquista , el 600, la transició) . De fet el sistema actual de monitors i de temes a la carta va molt be i els nois que ho fan en saben molt i coneixen les seves peces.
Jo he anat durant els estius a veure les sales per si fan canvis i abans de anar a fer la visita he explicat als nois el que veuran i amb un dossier ( abans el donaven els del museu , ara l’hem de fer nosaltres) que els nois completen amb la visita , la feina queda ben rodona.
Cada curs , els monitors diuen el mateix de nosaltres: caram , aquests nois es porten molt be. Es que fem la feina be , a Garbí.

Repassant el Directori d’antics alumnes, venen noms a la memòria....(II part de 1980 a 1988)

Promoció Bitz-Gane 1980 , Laureá Abad ,Silvia Batlle, Mireia Forner, Helena Gadea, Ruth Gay , Clara del Ruste , MªEulalia Sanabra,

Promoció Harzack 1981, Elisabeth Abad , Eulalia Batlle,

Promoció Eivissa 1982 , Luz Roca de Viñals, Miquel Sambola

Promoció Toscana 1983, Marta Calduch , Lluís Gay , Marta Masmitjá, Sara Renieblas , Olga Serra, Isabel Terraza,

Promoció Quark 1984 , Gerard Gomis, Ana Grau, Silvia Lleal, Mireia Martínez , Clara Pueyo,

Promoció Lavinía 1985, Carolina Abadal, Mª Eulàlia Carceller, Silvia Gallés, Inés Milà, Marta Nadal , Julian Viñuales,

Promoció Halley 1986, Mª Teresa Martin ,Núria Piquet, Ferran Palacín , Natalia Sant ,

Promoció Mies 1987 , Yuri Alemany , Ana Campderrós , Albert Capell , Hector Ibar , Mariana Sarrias, Rosa Mª Sust

Promoció Andy Warhol 1988 , Monica Calmet, David Cañabate , Jordi Filella,

Això de fer de “coach” amb alumnes es molt agraït

Tant a Pere Vergés com a Garbí , m’he trobat els últims 7 anys amb alumnes i pares que tenien molta confiança amb mi i que davant dels problemes dels nois a finals de curs ( repetició ) volien que els ajudés.

Sempre he vist com a molt interessant la barreja de principis, estils , arguments i maneres de treballar entre les empreses i l’estructura de les persones.
De fet el que he aplicat amb els alumnes a classe i els estius ha estat la cerca d’un mètode personal per a millorar els seus coneixements.
Partia sempre de l’idea de la “millora continua” i de la “simplificació”.
Potser els resultats no han estat sempre els que voldria per a ells, però s’han sortit del desastre i han millorat.

M’agrada rebre de tant en tant missatges d’en Gerlac, d’en Jordi, d’en Joan,d’en Sergi,d’en Marc entre d’altres, i veure que han aconseguit fer carrera i que estan agraïts al període ( una o dues setmanes d’estiu) que varem dedicar-les a parlar de la seva manera d’enfrontar els estudis, de com millorar-la , i afegir una vesant de seguretat i tranquil·litat al emprar un mètode per a resoldre els seus exàmens i problemes.
Alguns nois i noies varen desistir de la meva ajuda quan els vaig proposar la feina a fer ( o per massa i es van espantar o per declarar-se autosuficients... ja m’espavilaré- de fet havia aconseguit la mateixa reacció varen dir mes tard els seus pares- Oriol , Marta).
Segueixo pensant que aquesta es una part no resolta per pares i escoles, i axó fa que els alumnes tinguin necessitat de recolzar-se de tant en tant en els professors....això de trobar la manera de treballar/organitzar-se no es tan fàcil i els gran podem ajudar.

La base , empresarial, es una organització i una definició d’objectius.
He fet servir llibres complementaris que els alumnes han llegit en una tarda, (Ping, Fish ) i moltes webs que aporten exercicis que ajuden a fer pas a pas una sensació de seguretat en coneixements , mínims , però suficients per a resoldre millor els treballs , els exàmens.

http://ferranborras.blogia.com/

Aquests juliols han servit a uns nois / noies per a fer el següent curs més be, més tranquils.

Tenir els fills a la teva classe es un problema?NO.

Sempre tinc, tindré , paraules boniques per parlar dels meus fills.
Son tres, Sylvia, Ariadna i Gerard.

A la Sylvia vaig tenir-la a classe quan feia el batxillerat al Centre d’estudis del carrer Borrell. Ho varem parlar a casa i a ella li va semblar be, i estava disposada a córrer el risc de senti parlar malament del seu pare. Per a mi va ser un curs deliciós...tenir a classe a la meva filla 3 hores a la setmana era un fet nou , curiós i molt interessant. A més a més ella era bona estudiant i els seus companys també , lo que va facilitar les coses i el curs va acabar be.

L’Ariadna no va voler. Gracies a l’entusiasme que generava la Sra. Roestes , professora seva de literatura espanyola , ella acabaria fent Llicenciatura en romàniques i menció de clàssiques, i va necessitar a la facultat estudiar l’art que no havia volgut fer amb el seu pare. Coses.

En Gerard, no va poder escapar d’una assignatura que jo feia al últim curs sobre Geografia humana, i varem tornar a viure amb nota l’experiència de veure’ns a classe. A més a més jo ja començava a fer servir TIC i amb ell a classe ( desprès ha estat el millor informàtic del món) jo anava tranquil i ell sempre m’ajudava encara que fos a posar el DVD

El Dr. Nadal

Durant anys teníem a l’escola un servei mèdic que dirigia el Dr. Nadal.
L’ultima vegada que vaig parlar amb ell , ja retirat , va ser en un dinar de Nadal , quan jo era Director, i va assistir molt content i explicador d’historietes del sr. Pere Vergés i de les coses que amb tots nosaltres havien succeït.
Durant la dècada dels 75 al 85 vaig tenir problemes amb pedres al ronyo i vaig rebre paraules tranquil·litzadores ( que vol Borràs fer regim tota la vida , els monjos en fan i també tenen pedres al ronyo) i consells molt eficaços (el que ha de fer es beure molta aigua)
Molts del seus , varen ser alumnes meus i encara fa un parell d’anys he tingut a classe un nét seu.
Un bon record d'aquella família , com a persones i com alumnes .

Operacion Triunfo a l’escola 2001-2002

Al acabar el primer curs que jo era Director de l’escola a secundària, els alumnes de 4t ESO ( quina promoció , els vaig tenir 2 anys més tard a 2n de batxillerat a classe d’economia, Puig, Perejoan, de la Figuera,Torné, Olatz Ribera....) varen venir al despatx i demanar si podien organitzar una sessió d’Operacion Triunfo per final de curs. Perquè no?

Ho varen fer al menjador, una tarda al acabar de dinar. Molt ben preparats , organitzats, i que be que cantaven.

La potència de la seva musica / cançons va alterar l’escola. A mida que les altres classes i cursos anaven acabant es posaven als voltants del menjador i escoltaven , xuclaven les cançons , que tots coneixien i aplaudien satisfets...alguna cosa canviava a l’escola.

A mi ja em semblava be. Eren aires nous, maneres noves.

Explicar l’història dels segles XIX i XX als nois de 17/18 anys

A l’escola Garbí , dir història ha volgut dir durant els últims 40 anys o Sr. Mélich o Sr. Borràs.
Molt sovint fèiem el mateix curs , ell A i jo B.
Ja he comentat que la nostra manera d’explicar era diferent ( la seva més pausada, més resultat del procés causa - efecte , la meva plena d’ economicisme, més trobada la causa en el funcionar diari de la gent i la meva manera d’explicar més vitalista/entusiasta)....però tots dos disfrutavem de l’oportunitat d’explicar a nois de 16/17/18 anys axó de l’historia , del ser i pertànyer , de nois que de vegades durant el curs ja han tingut el dret al vot.
Magnifica ocasió , als 17/18 anys per parlar de democràcia , de drets i deures, del perquè de la monarquia , de l’estat de les autonomies , de la constitució de 1978, dels intents previs fets a 1869 o a 1931, d’explicar i debatre sobre la guerra civil cada vegada mes llunyana.
Tots els cursos demano als alumnes que parlin amb les fonts directes que tenen a casa , els pares i els avis. Fan treballs amb mapes ( que poc coneixem geogràficament parlant el nostre país) i molts comentaris de text amb discursos , proclames, constitucions... que ens ajuden a entendre el nostre pasat .
Els últims anys es nota una certa indiferència al tema en un grup d’alumnes , com si no anés amb ells ...abans era diferent, penso que per la proximitat a la dictadura, tenien un interès diferent i ara sembla que tot allo esta resolt. Ho esta?. Millor.

30 anys fent classe d'Història de l'Art

Vaig entrar a Garbí per donar classe d’Història de l’Art del curs 6è de batxillerat.
Aleshores tenia 6 hores classe que feia cada matí a les 9 , tots els dies de la setmana ,inclòs el dissabte.

Ja he explicat que al mateix temps tenia una feina de Gerent d’empresa ( temes de diners constants, compres ,vendes, crèdits, financaments, sous,màquines i productes) i el donar classe de temes com el romànic , o l’impressionisme , sempre varen semblar-me la balança , l’equilibri mental, el no perdre els orígens, i mantenir-me interessat,vinculat al món cultural.

Per aquest interès he vist moltes vegades la Mesquita de Cordova ( a Cordova hi he anat a treballar casi cada any i sempre a l’estiu- ja no hi havia classes- i cada vegada he anat a veure la mesquita), he estat a S.Miguel de Celanova , de les esglésies més petites de món – de visita a Galícia-, o Quintanilla de las Viñas i S. Baudelio de Berlanga al bell mig de Castella.

He desviat la ruta moltes vegades per veure coses estudiades a la facultat o explicades a classe i que nomes coneixia per llibres o fotografies.

Quans diners he gastat en llibres, quantes visites – sempre de pagament, mai amb descomptes ni bonificacions- quant kilòmetres (un viatge a la Borgonya vaig aconseguir convèncer l’Anna Maria per anar a veure Notre Dame du Haute ,de Le Corbusier, a Belfort a 500 kms d’anada i a 500 de tornada...paga la pena).
Molts cursos fent aquesta assignatura varem acabar identificant els alumnes al Sr. Borràs amb l’historia de l’Art, jo diria que fins i tot els professors de l’escola encara m’han vist com a tal els últims anys.

Alguns alumnes , trobats a El Corte Inglés s’estranyen de que ara no faci Historia de l’Art.
Realment l’assignatura tenia, te, coses molt difícils per a nois que no han fet sobre aquest tema gran cosa al llarg dels cursos anteriors: Conceptes,estils, i sobre tot 5000 noms, alguns nous per a ells ( tothom sap dir Leonardo o Florencia, però ja son més complicats noms com Speyer, Vicenza, i no diguem Kandisnky, Marc o Nolde ). Però també hi afegeix estudis sobre meravelles humanes , la bellesa en edifics, la espectacularitat de les escultures gregues o neoclàssiques o el Petó de Rodin.

Les evolucions, les històries que l’home explica en les seves pintures des de els egipcis fins als renaixentistes ,dels barrocs als vanguardistes son també una font interessant per els alumnes de coneixement del món que ens ha precedit i una explicació comprensible del perquè ara som com som.
Jo disfrutava a les classes i crec, juraria, que ells també...i aprenien coses.
Ara amb axó dels mails, vaig rebre’n un d’una alumna que m’ha donat la culpa de seguir estudiant Art com a carrera universitària. N’estic orgullós.

El Sr. Ricard Mèlich

Companys durant molts anys , 41, per ser exactes.

Fins 2001 va ser el meu cap d’Estudis de Garbí , del Centre d’Estudis i novament de Garbí.

Teníem el mateix interès , ensenyar Historia als nois ( ser i pertànyer ) amb un concepte generós de l’ensenyament de l’assignatura ( no teníem gaires suspesos) i ambiciós en la seva finalitat ( aconseguir que els alumnes sàpiguen d'on venen, a on son ...).

La seva manera d’explicar diferia de la meva en pocs detalls , ell feia uns magnífics esquemes a la pissarra ( quin alumne seu no ho recorda?) ...jo he donat sempre moltes fotocopies i he fet treballar als nois amb textos , mapes i taules i sobretot he donat a les explicacions una vessant econòmica ( quin alumne meu no ho recorda?)....

La seva habilitat com a cap d’Estudis , per mi evident, va determinar-me a mantenir-lo en el seu càrrec i a considerar-lo el meu pilar /suport quan vaig fer de Director a Garbí , i vaig fruir de la seva experiència que va aconseguir fer-me sortir airós de moltes dificultats que el càrrec determina amb alumnes , pares i professors.

La Sra. Sara Fernández

No se el temps que porta a l'escola.
Sé que es un pilar de l'escola.Ens coneixement des de fa molts anys i sempre la relació ha estat cordial i "de vostè".

El temps de màxima convivència es va donar durant la meva etapa de Director de l'escola...com va ajudar-me en tot el funcionament escolar.
La Sra. Sara Fernández ho sap tot de l'escola , dels mestres, dels pares - com ella els atenia i s'encarregava del telèfon- ...tot ho controlava ella.

Sempre atenta a la meva salut i a les moltes hores que fèiem per atendre tots els problemes escolars, pares, alumnes, ..els contactes amb l'oficina de rambla i amb la Direcció General.
Magnifica satisfacció i enteniment entre Director i secretaria.

2001-2003 : Anys,pocs, de Director de l'Escola Garbí

El meu cor m’ha jugat algunes males pasades.

Feia 30 anys que dirigia una empresa on havia posat part de la meva vida professional , on vaig aprendre molt i de tot, on vaig conèixer a molta gent del nostre país , d’Espanya i d’Europa, i que va permetrem viatjar i veure moltes de les obres d’Art que desprès explicava a les classe de la meva escola.Però un dia vaig descobrir problemes en funcionament del cor( 4 BY pass varen tocar-me la moral) i amb els socis varem decidir tancar l’empresa.

Aleshores vaig dedicar-me més enterament ( d’horari) a l’ensenyament i , coincidències de la vida , als pocs mesos la Direcció general de la Fundació Escoles Garbí va proposar-me la Direcció de l’Escola Garbí.

Inicialment vaig negar-me per qüestions de salut , però la garantia de que no havia de preocupar-me per qüestions econòmiques i “només ( que ingenu) per qüestions pedagògiques" , va fer-me creure que podria fer-ho i vaig acceptar desprès de 15 dies de dubtes i discussions familiars.

Magnífic període de la meva vida. La gestió sempre m’agrada’t i manar més encara. Manar poc per cert, ja que entre els caps – Sr- Mèlich, Sra. Mont, Sra. Baños, Sra. Massegú, i la Sra. Sara Fernández – la feina estava ben distribuïda.Les reunions amb pares, l’organització general , els claustres amb els professors , les trobades amb el consell d’alumnes, els concerts , els contes,les Fires,els premis de Sant Jordi, les estones setmanals amb la Sra. Ragolta que m’explicava molt sobre el seu temps d’alumna amb Pere Vergés i donava consells sobre la primària – ja que el primer any era Director nomes de la secundària i el següent curs havia de substituir-la en la direcció total de l’escola.. que agradable anar al seu despatx , al bell mig de l’escola davant la sala/menjador/àgora/teatre- ....quina marxa ¡¡¡

Massa...i el cor va tornar a fallar ( ara van posar-me una molla a l’arteria i vaig començar a prendre pastilles mati i nit). Mentrestant havíem fet canvi de Direcció general i el Sr. Oriol Vidal ,que també tenia molta empenta, va girar les condicions inicials i els temes econòmics varen portar a massa tensió per la meva salut...Tinc clar que lo meu era l’ensenyament no els números empresarials. Axó si, va ser una etapa de molta relació entre l’equip directiu de ambdues escoles, reunions i temes molt complexos i el començament de molts projectes interessants, un revifada per l’escola que tenia magnífic futur i tasques noves per a fer.

I vaig deixar el càrrec conscient que l’escola i la nova etapa demanava una direcció amb més força vital ( no hi havia prou en tenir moltes ganes de fer-ho, s’havia de poder fer-ho)... i vaig tornar a la feina de mestre.

La Direcció d'antics companys va generar-me discussions amb ells ( manar sense problemes amb els manats, es difícil i a més a més els moments económics eren difícils)...peró voldria creure que tothom va entendre que vaig posar el millor meu al servei de la comunitat i sempre vaig buscar la modernització-continuïtat de l'Escola i dels companys, que varen demostrar , com ara fan , que la feina era ben feta.

A l'escola no es fuma

Nosaltres fumàvem.
Jo ho feia a classe. M'agradava portar sempre a l’americana un paquet de tabac. No era un gran fumador ja que el paquet canviava segons l'americana i de vegades els bons fumadors deien que el tabac estava sec.
Jo aprofitava tots els viatges a Alemanya _ aleshores hi anava unes tres vegades l'any - per comprar tabac de totes les marques que encara no entraven al país.
Molts alumnes demanaven el paquet quan veien que s'acabava.
A la taula del professor teníem un cendrer , de fang cuit - fet a la mufla que dirigia la Sra. Rosa Santamaría, una artista amb els fang i amb els nens- i sovint es trencava al caure a terra. Moltes vegades a mitja classe trucava un infant , demanava permís i deia , Sr. Borràs li porto el cendrer nou , que l'altra es va trencar....tenia la criatura 6,7 8 anys i eren així de ben educats...i nosaltres seguíem fumant a classe.
La Generalitat ho va prohibir. Ben fet. Ara ja no es fuma a les classes de l'escola, ni a tot el recinte.

Uns anys vaig donar classe a Badalona i a Esplugues

Va ser per a mi una experiencia ùnica.
La Direcció va demanar-me que fes les classes d'economia a Badalona - Institució Pere Vergés i a Esplugues - Escola GARBÍ.
Els meus companys sempre que m'ho comentaven aludien al greu problema / cansament d'anar d'una banda a l'altra de Barcelona.----jo els deia uns fan la "calle" jo faig les "rondes".
I ben a gust.

De fet vaig disfrutar de fer el mateix a dos tipus d'alumnes i d'entorn similars , pero diferents.
A. Els professors: tenen, per edat o per convicció, una manera diferent de portar les classes i de orientar als alumnes. Potser , inclosa la seva exigencia disciplinaria...tot es diferent. I ho fem igual, creiem.
B. l'entorn. No son comparables , els arbres de Badalona , la masia com edifici central , la distribucio a Badalona es mes casa, i els afegitons mes caotics...magnifica la seva sala /menjador dels cantirs....es com estar al camp...dintre de la ciutat,.En canvi a Esplugues- Garbí , l'edific destila creativitat escolar....el sr.Pere Vergés , la sra Ragolta i els arquitectes , varen disenyar una estructura magnifica, una creativitat al servei de les idees del sr.Pere Vergés i de l'ensenyament. Fantastic.Perfecte.
C.Els alumnes. Vaig trobar a Badalona alumnes deliciosament interessats en l'economia i que varen acceptar la meva manera d'ensenyar ( no tots , recordo mes d'un alumna que va demanar rapidament el canvi d'assignatura...no em soportava).... Nùria, Marina,Sara, Crisol, Patricia, Albert, Toi, quins bons nois, quins bons records....un , en Castelltort que no era alumne meu d'economia , volia fer una pel·licula i en el seu argument li feia falta un professor. Va demanar-me la participacio tot dient: es que necessito un professor classic ( quin millor elogi ? podeu veure la peli a http://www.youtube.com/watch?v=xxKTVGDsHqY )
Vaig tenir sempre la magnifica col·laboracio dels companys i del "mando" , que organitzaven l'horari amb prou temps per anar d'una banda a l'altra.. Gracies Sr. Galvez, Gracies Sra Tripiana.
Pero les necessitats a Garbí varen acabar amb l'experiencia a dues bandes i els ultims anys de la meva etapa escolar la feina ha estat nomes a GARBÍ.

Cada any , la FIRA dels grans

Va ser una bona idea. La Fira dels grans. De fet era la manera de fer palessa la gran activitat social que l'escola te.
Som com una ciutat , l'agora/menjador , els barris/aules/serveis, la biblioteca i el llibre de lector ( srta.Canela quanta feina ha fet ¡¡), els patis, els camps d'esport, la piscina ( poques escoles en tenen)...

Pero sobre tot ..la fira dels grans.

Cada any els alumnes que acaben la seva estada a l 'escola ( els de preu,els de cou, els de 2n de batxillerat...els de 18 anys mes o menys) organitzen - amb el suport dels professors- dedicant moltes hores del curs... la seva fira, que serveix per recollir diners ( molts ¡¡¡) per el seu viatge - a Malta , a Istanbul, a Tunisia, a Italia , a Alemanya , a Paris , a Praga, ...

Tambe es un punt de trobada , de antics alumnes - que vene a recordar i saludar- de pares i avis , de mestres que parlen de manera distessa amb els pares....es moment nostalgic, es moment de satisfaccio ( els hi costa fer-ho tot, pero ho fan).
Amb el sr. Subirá ens varem proposar convertir el fet en la creacio d'una empresa i aixi donavem sentit a les classes d'economia. Alguns s'ho prenen be i entenen l'idea...marqueting, comptabilitat , creativitat.... la simple idea de portar el bar estudiantil ja demana organitzacio, treball, participacio...paraules que a l'escola ens estimem.

Gracies als creatius de l'area de plastica Erina, Miquel, es montaran cada any una sala/fira/pabello amb el tema de l'any: Grecia, Islam, Roma, Alemanya.... i per aconseguir-ho hi participa d'una manera o altra tota l'escola...els petits fan pexos, globus, retols...els grans construiran l'entorn , una mesquita , un temple grec...

I el dissabte abans ( la fira es fa en diumenge) els grans ajudats per col·laboradors que sempre troben a cursos inferiors , acabaran de montar-ho tot i aixi l'endema a les 11 en obrir la fira les seves portes tots diem...

OH ¡¡¡¡ quina transformació .

Despres , diumenge de 4 a 7 , es buida tot i l'endemà , dilluns , l'escola torna a funcionar com si no hagues pasat res.
Formidable.

Sortides per Espanya ...amb alumnes

Varem suggerir fer sortides per Espanya.

Amb el sr. Miquel Sarrias i amb l'Anna Maria , la meva dona ja aleshores , varem enfilar cap a Burgos,Lleó ( la primera idea era anar a Santiago , pero el presupost i el temps es feia massa llarg- no teniem autopistes), Gijon, Santander...de fet jo , com a professor d'Art vaig aprofitar per fer una repassada al romanic i al gotic castellà.

Anys mes tard va quedar com a costum fer una sortida amb els alumnes de 1er de batxillerat ( uns 16/17 anys...s'ha de tenir humor per anar amb ells de viatge)...en diferents direccions:

1- Madrid,Escorial,Segovia,Toledo

2- Sevilla,Cordoba, Granada

3- Rioja i Pais Basc

Com es logic passen mils de coses per explicar, divertides algunes. Un any que anavem a Andalusia ( el sr. Robert Verges ens havia posat en contacte amb gent de Baena i teniem el lloc del campament - si , si anavem amb tendes de campanya-)...varem fer parada a Alicante i era l'1 de maig. Els alumnes , aquella promocio tena una secretaria magnifica, Vicky Noguès, varen demanar de sortir despres de sopar, i acordada l'hora de tornar , els 2 professors el sr. Cano i jo ( amb les respectives esposes) varem esperar pacientment. Als pocs minuts apareixien els nois tot espantats...s'havien ficat a la manifestacio del 1 de maig i la poli els va "tostar"....El sr. Cano i jo varem anar a presentar reclamacio a la comisaria i despres de suggerir-nos que callèsim i contactat telefonicament amb el sr. Robert Verges-advocat...varem anar a dormir. Aixó va determinar que els nois es varem portar magnificament...tenien por d'anar solts i estaven sempre enganxats a nosaltres.

A la sortida a Madrid un dels grups va volguer entrar al valle de los Caidos ( feia poc de la mort del DICTADOR) i els vaig demanar prudencia ( no estava el horno para bollos) i quan estavem al voltant de les tombes ...un alumnes ( li veig la cara , no recordo el nom) atravessa -trepitjant ben fort- les tombes i diu: que no haviem de fer sr. Borràs?

A Sevilla, d'aquesta si recordo en nom , era la noia Lleial, que encara , de mare , porta els fills a Badalona-Pere Verges,...jo estava explicant a dintre de la catedral de Sevilla , la mas grande del mundo, i ella i d'altres passejaven per fora...s'havien escapa't...quins ensurts ¡¡¡

Caterina – Caterineta

Sovint , a l'escola , s'escolten cants.

De vegades son els professors de musica que preparen algun dels actes que es faran a l'escola (magnifica la paciencia i habilitat de la Sra. Enri Farrás per aconseguir que un grupet de nois i noies facin be una mica de musica).

Expliquen contes, canten cançons...

Una de les vegades debia ser per l'any 1975 o 1976 al pasar per el menjador/agora/teatre vaig senti una dolça veu i una canço coneguda per repetida i assajada a casa.

Era la meva filla , Sylvia, cantan Caterina Caterineta.

Aleshores nomes feien els alumnes aqueests actes per els seus companys.Pero jo , mestre i pare , vaig tenir aquell goig.

Ara , s'ha trobat com a idea genial que els pares i els avis vinguin un dia ( un o dos al trimestre) a veure les actuacions dels seus fill/nèts...quina gran idea ¡¡¡

Els actes de Graduació.

No se quan es van inventar ni qui va tenir la idea.
Si recordo que el primer any que era Director de Garbí , va tocar-me a mi fer un discurs ( alternativament ho feia el Director de Garbí , Esplugues o el Director de la Institució Pere Vergés , Badalona) i vaig fer servir una idea sobre arquitectura, ombres i persianes que havia llegit aquell estiu i que semblava adient per parlar de la mediterrània , dels grecs i del nostre esquema/edifici : l’àgora- menjador i els barris -classes. Vaig rebre felicitacions per el tema i critiques per els meus errors en català.
També vaig organitzar – quan era director de projectes- l’acte de l’any 2003 en que va venir el Conseller en Cap , l'actual President Honorable sr. Artur Más, i on varem fer una demostració d’elements TIC que no teníem , els vaig llogar ( projector,pantalla,ordinadors, altaveus, micròfons) , precisament a una empresa que va resultar estava dirigida per un antic alumne de l’escola i que ens va atendre molt be, molt content de treballar per la “seva escola”. La xerrada del matemàtic Dr. Claudi Alsina , pare d’alumnes de l’escola, va ser molt entretenida-simpàtica.Com ell.
L’any següent havíem de fer l’acte a Badalona , als jardins de la Institució Pere Vergés ( quin espai mes deliciós) i varem convidar al Sr. Sala de l’escola SUNION , un físic expert aleshores en l’ús de les TIC a la seva classe. Volíem espavilar als nostres mestres.
La propera vegada , altre cop a Garbí , vaig convidar al meu amic Josep Mª Terricabras ( havíem estudiat junts al Institut Balmes el curs Pre-universitari -1962/1963 - i era molt amic d’un amic comú, Mossèn Modest Prats ).

L’estada a Borrell - Centre d’estudis

Es difícil d’explicar que per qüestions de la normativa legal varem abandonar Garbí Esplugues ( els alumnes grans de allò que se’n deia B.U.P i C.O.U) , per que els alumnes d’Esplugues quedaven automàticament adscrits a la Universitat Autònoma de Bellaterra i la majoria dels nostres alumnes ( aleshores) eren de Barcelona ciutat.

La solució va ser englobar alumnes de Badalona , Barcelona i Esplugues en el Centre d’Estudis del carrer Borrell. A mi això m’anava magnífic ( tenia el despatx a Trav. Corts / Carretera de Sarrià) i cada dia anava fent una passejada fins a l’escola.

El temps que va durar va coincidir en una etapa de molts alumnes i vaig fer classe algun curs a 37 alumnes... molts alhora de l’ordre, de les correccions, però devien ser bons alumnes ja que no recordo problemes greus.
Anys mes tard, la normativa es va fer flexible i es va fer un canvi repartint alumnes i professors en les dues institucions de Badalona i d’Esplugues. Els professors havien fent un grup i lamentablement es va trencar doncs , certament, la distancia física ha generat en el temps un distancia emocional que no era el que es buscava.

El naixement d’Internet i les primeres aplicacions escolar

A partir de l’aparició d’Internet vaig deduir unes transformacions en el mon escolar ( ni de bon tros les transformacions que desprès ocorrerien ¡ ) sobre tot en dues direccions : la meva feina com a docent / mestre i la meva manera d’explicar-me davant els alumnes i la manera de relacionar-me amb els alumnes un cop acabada la classe , mitjançant els ordinadors, es a dir la possible creació d’una aula virtual / complementària.
La primera va ser la mes realitzable: de fet depenia de mi.

Vaig començar a conèixer els diferents programes d’escriptura i de presentació de temes i vaig arribar a construir uns 200 Power Points de tots els temes que jo treballava: Economia General, Economia i organització d’empreses , Historia Universal segles XIX i XX , Historia d’Espanya segles XIX i XX .

També vaig passejar moltes hores per la xarxa i això va permetrem descobrir molta feina bona i aprofitable (hores de mirar i seleccionar, que a la xarxa hi molta repetició i molts pengem coses a la web sense qualitat científica).

Desprès vaig aprendre a fer blocs i finalment , gracies al meu fill Gerard , l’informàtic millor del món , vaig conèixer i muntar un “moodle” per a totes les assignatures .També va posar-me en marxa una web personal: www.borras.cat
Per la segona qüestió , la relació amb alumnes, vaig patir mes i vaig sortir mes decebut. De fet els nois , en general, nomes volien l’Internet per a jugar, chats i penjar fotos.... i jo els demanava que servis per estudiar...Ingenu.

Els anys que ho he fet servir m’han demostrat que els alumnes que volen seguir-te ( un 25% ) et segueixen en qualsevol sistema que tu facis servir ...els demès ha de ser per ordre i amb notes ...i això ja no es el mateix. Sí funcionava el sistema de mails entre els alumnes i jo , però nomes el 25%.

Sortides amb alumnes per Catalunya

Durant 30 anys vaig ser el professor d’història de l’art a Garbí. Això va donar-me peu per fer sortides per l’àrea catalana ja que tenim moltes obres d’art que sortien a les proves de COU / Selectivitat.
Usualment duraven un dia, i molt aviat, 7/8 del mati enfilàvem la carretera direcció l’Empordà ( Castelló d’Empúries , Vilabertran , Figueres - Museu Dalí, San Pere de Rodes , Roses, Ruïnes d’Empúries, Ullastret, ) Girona, Besalú , Ripoll , Sant Joan de les Abadesses, Vic, Santa Maria de l’Estany i també l’àrea de Tarragona. Aquestes visites des de la construcció de l’autopista eren assequibles i en un sol dia es podien veure moltes coses.

Dins de Barcelona fèiem visites de museus : Historia de la ciutat (amb les excavacions romanes , el saló del Tinell, la capella de Sta. Agueda) el MNAC per les pintures romàniques , El Museu de Historia de Catalunya ( amb monitors fèiem dues visites sobre el segle XIX i sobre el segle XX) .

També el recorregut modernista des de el palau Güell , la casa Batlló, la Pedrera, La Sgda. Família , El parc Güell..

Les preguntes a classe

De vegades penso que els alumnes dels anys 1970 a 1990 eren mes grans , de raonaments, i que els d’ara son més infantils. De fet sembla que es una tendència ( encara tenen 30 anys i juguen a la play o mengen pipes per el carrer).
Aquells anys 70,80,90 els alumnes ens feien preguntes molt complexes, sobre situacions familiars , politiques, personals , de treball, jo diria que fins i tot semblava que els professors els interessàvem.
El Sr. Cano , el Sr. Hernández, el sr. Mèlich...fèiem servir “ironies” que ara no tenen comprensió per part dels alumnes.
Un any, acabant el curs de 4t de batxillerat vaig dir allò ( mai mes ho he dit) si algú te alguna pregunta... i una noia va demanar-me que li expliques com era el sexe dels nois. Vaig sortir-me de la pregunta per els “cerros de Ubeda” i aconsellant la consulta als pares i als professors de ciències naturals. Crec que va aconseguir fer-me posar vermell.

Un any vaig tornar a 2n d’ESO – alumnes de 14 anys -per explicar Cultura Clàssica

Aquell curs la Conselleria va fer un canvi a l’assignatura d’Història de 2n de batxillerat i en lloc de tenir 4 hores setmanals per explicar el temari va quedar reduït a nomes 3 hores. De rebot varen sobrar al meu horari dues hores setmanals i en van encarregar l’assignatura de Cultura Classica que es donava a 2n d’ESO.
Durant l’estiu vaig estar preparant els diferents temes i finalment vaig escollir ( seguint el programa mes o menys) començar amb la Guerra de Troia, per , intuïa, la proximitat – interès -als alumnes. Desprès els mites i els deus , desprès Odissea i Eneida ( el nom de les dues classes dels alumnes de 2n d’ESO) i a mes a mes d’altres aspectes educació ,família, arquitectura de grecs i romans...la ultima avaluació la vaig dedicar a la tragèdia grega: Edip i Antigona . Vaig fer classes amb Pissarra Digital i a l’aula d’audiovisuals vaig projectar films sobre Atenes , sobre l’Atlàntida, sobre les tragèdies i els mites ( molt bo el curt sobre el Minotaure).
Els alumnes varen aprendre moltes coses sobre calendaris , agricultura , religions , l’alfabet grec .... inclòs diria que alguns venien contents a classe. Crec que de 25 només vaig suspendre 2 alumnes.

El Sr. Pere Vergés.

El curs que vaig entrar a Garbí, vaig conèixer al sr. Pere Vergés. Jo feia amb la promoció Pioners classe d’història de l’Art, i vaig demanar permís a Direcció per fer una excursió amb alumnes a l’Empordà, i veure diferents monuments romànics i gòtics ( S. Pere de Rodes, Sta. Maria de Vilabertran , la catedral/ a mitges de Castelló d’Empúries i Perelada). El sr. Pere Vergés es va assabentar de la meva idea i va fer-me anar al seu despatx i m’explica , joiós de la meva proposta, la seva original aportació a l’ensenyament de les sortides de “colònies” i a mes a mes va dirigir-me a un amic seu el sr. Costa que aleshores regentava part del Castell de Perelada i gràcies a la seva gestió varem veure la biblioteca que no era fàcil de visitar.
Varen ser un record per a mi les seves xerrades amb alumnes del CONSELL , el dinar amb ells, i quan vaig tenir el goig de dirigir l’escola ho vaig tenir molt present i vaig repetir algunes d’aquelles idees.
Aquell estiu de 1970, vaig estar convidat a un sopar a Badalona a la Institució Pere Vergés ( 30 anys mes tard aniria a donar-hi classe d’Economia ) que el Sr. Vergés havia organitzat amb amics seus en honor del Sr. Sebastià Guasch , crític d’art ( especialista en Dalí) i vaig estar citat en la meva condició de professor d’Art de l’Escola Garbí. El sopar es va fer a la sala/menjador que el sr. Vergés tenia al costat del seu despatx ( aquella sala es ara una sala d’audiovisuals que jo vaig tenir l’encàrrec de muntar l’any 2003, i on hi he donat moltes classes als meus alumnes).
La xerrada entre aquells “senyors grans i importants” ( jo tenia nomes 24 anys...) va tenir-me la boca tancada i les orelles atentes a tot el que es deia i vaig comprovar que en els dinars / sopars de “negocis” es menja poc, ja que el que s’explicava era molt interessant.
Lamentablement el Sr. Pere Vergés va morir el setembre d’aquell any 1970.

La musica a l’escola

A l’Escola del Mar que va dirigir Pere Vergés , ja es feien moltes de les coses que encara es fan a Garbí. Una , molt agradable per els ensenyants que passegem per l’escola, es la música. I potser el mes sorprenent i interessant es l’ensenyament de la musica als petits, el veure a grups de nois i noies anant amb la seva flauta a classe de musica. A mes a mes cada curs aprofitant un dels molts actes comunitaris que es fan a l’escola tenim oportunitat de sentir el resultat del seu treball anual.
També , sovint , tenim la sort de comptar entre l’alumnat amb estudiosos de piano ( i de saxo ¡) i això , juntament amb els seus professors/professores ( tenim de tot) es traduirà de vegades en concerts molt agradables , sobre tot abans de dinar i aprofitant alguna festivitat ( Sta. Cecília, per exemple)

El teatre a Garbí – Antígona

De fet , com el deia el Sr. Mélich , ens ha tocat aixecar 4 edificis.
Primer els barracons , desprès el cub , desprès el Centre d’Estudis i finalment l’ampliació de Garbí per acollir la tornada del la secundaria i el batxillerat quan el canvi de pla, la fi del BUP.
En el cub teníem varies coses molt útils: les aules grans i quadrades, uns espais de joc separats dels petits, i sobre tot una zona per fer actes, polivalent i amb grades exteriors que ens varen permetre fer moltes coses amb els alumnes.
Varem fer , una vegada, teatre llegit. Concretament varem llegir “Antigona” i els alumnes poc entrenats varen trobar com a solució llegir darrere d’uns papers d’embalar molt grans i amb uns focus de llum que projectaven l’ombra del que actuava/llegia. Dirigits per la Sra. Joaquima Fornells , aleshores professora de literatura i Francès , amb un grupet d’alumnes. Jo vaig fer de Creont.